USER_AVATAR
Teresa Saborit
Fundadora
 
Entrades: 788
Membre des de: dl. 21 gen. 2008, 11:21 am
Bloc: Veure bloc (257)
Arxius
- abril 2018
Sant Jordi ja és gairebé aquí!
   dj. 12 abr. 2018, 7:25 pm

+ març 2018
+ febrer 2018
+ gener 2018
+ desembre 2017
+ novembre 2017
+ octubre 2017
+ juliol 2017
+ juny 2017
+ maig 2017
+ abril 2017
+ març 2017
+ febrer 2017
+ gener 2017
+ desembre 2016
+ novembre 2016
+ octubre 2016
+ juny 2016
+ abril 2016
+ març 2016
+ febrer 2016
+ gener 2016
+ desembre 2015
+ novembre 2015
+ octubre 2015
+ juliol 2015
+ juny 2015
+ maig 2015
+ abril 2015
+ març 2015
+ febrer 2015
+ gener 2015
+ desembre 2014
+ novembre 2014
+ octubre 2014
+ setembre 2014
+ agost 2014
+ juliol 2014
+ juny 2014
+ maig 2014
+ abril 2014
+ març 2014
+ febrer 2014
+ gener 2014
+ desembre 2013
+ novembre 2013
+ octubre 2013
+ setembre 2013
+ juliol 2013
+ juny 2013
+ maig 2013
+ abril 2013
+ març 2013
+ febrer 2013
+ gener 2013
+ desembre 2012
+ novembre 2012
+ octubre 2012
+ setembre 2012
Cercar blocs

Feed
AnteriorSegüent

10è aniversari «Paper de vidre». Felicitats paperdevidrers!

Enllaç permanentAutor: Teresa Saborit Data: dg. 30 set. 2012, 2:01 pm

Publicat originalment el 27 de maig del 2012


No sabíem que existíeu. És un número d'aniversari. Deu anys? Deu anys! I nosaltres no sabíem ni que existíeu. És la màgia de la xarxa. Descobreixes, de sobte, que el veí del primer segona escriu poemes a la llum de la lluna i tu sempre l'havies pres per un simple comptable. O per un simple insomne.

Al vostre costat, ens sentim com el nadó que encara porta bolquers i que brama quan intenten arrencar-lo del bressol. Per nosaltres tot és nou, amb aquella olor que fan les coses noves, mig de fàbrica, mig de caixa de cartró, amb aquella llum nova de trinca que fan les coses acabades d'estrenar. Ens vam llançar a la xarxa l'1 de gener del 2012. El nostre objectiu: aconseguir que els escriptors «però», aquells a qui res fa més feliç que escriure però sempre acaben trobant l'excusa perfecta per no teclejar una línia, es deixin de «peròs» i es posin a escriure. Volem convertir-los en Cridaners a qui ningú no pugui impedir d'escriure, ni tan sols ells mateixos. Volem un exèrcit de futurs aspirants al Premi Nobel.

Tot ens sembla possible. La nostra web ha anat creixent a cop d'idees plenes de lletres, cadascuna més ambiciosa que l'anterior. Vam començar amb un correu electrònic, la Crida de la Quinzena i tres passos clarament definits: escriu, critica, vota. Aprofitant que era cap d'any, vam afegir-hi un calendari amb la programació de totes les Crides del 2012. El Twitter i el Facebook es van incorporar molt aviat. I el Butlletí, per mantenir els Cridaners al dia de les novetats. I una pàgina d'agraïments, per donar les gràcies a tota aquella gent que ens rebia amb els braços oberts des dels punts més recòndits de la xarxa. I el nombre de «M'agrada» van començar a pujar, i el nombre de subscriptors del butlletí, i el nombre de seguidors al Twitter. I així és com us vam conèixer! I ara fins i tot tenim un bloc que vam inaugurar abans d'ahir.

És el vostre número d'aniversari i no hem fet més que parlar de nosaltres. No ho podem evitar. Acabem de néixer i, com tots els nounats, tardarem unes setmanes a comprendre que el món no gira al nostre voltant. En plena celebració de la vostra primera dècada, ens deveu llegir com aquell aspirant a novel·lista que encara no ha entès que el plantejament hauria de plantejar, com a mínim, un interrogant. Ens agradaria donar-vos un consell perquè celebreu deu anys i arribeu a la vintena més sense contratemps, però no tenim l'experiència suficient i la Bruixa Avorrida no ens ha volgut deixar la seva bola de vidre. A canvi, se'ns ha acudit que us podríem entregar aquest petit relat com a penyora. D'aquí a deu anys, quan vosaltres en celebreu vint i nosaltres arribem a la dècada, us el vindrem a buscar: a nosaltres en servirà per recordar com érem a les poques setmanes d'haver nascut, a vosaltres us farà veure que llavors ja us crèieu molt grans, però encara no havíeu recorregut ni la meitat del camí.

Feliç desè aniversari revista Paper de Vidre, ens retrobarem el 2022!

[Article «Deu anys», publicat al número 61 extraordinari d'aniversari per celebrar el desè aniversari de la revista Paper de vidre (23/05/2012)]

0 Commentaris Vist 1918 vegades

Presentació del llibre «365 contes, un any de contes»

Enllaç permanentAutor: Teresa Saborit Data: dg. 30 set. 2012, 1:44 pm

Publicat originalment el 24 de maig del 2012


El proper dia 1 de juny, a les 19 hores, a la biblioteca de Roquetes (Baix Ebre), tindrà lloc la presentació del llibre 365 contes, un any de contes.

Aquest llibre és el resultat d'escriure i publicar al bloc del mateix nom, 365 contes, un conte diari. L'han escrit entre 137 autors i un cop finalitzat s'ha editat en paper.

El nostre company «Xaruga», cridaner habitual de VullEscriure.Cat, ha fet una aportació de 10 contes.


Teresa Saborit l’ha editat per darrera vegada el dia: dg. 30 set. 2012, 1:57 pm, en total s’ha editat 4 vegades.

0 Commentaris Vist 2050 vegades

El Xaruga ha guanyat el concurs de la revista «La veu dels jubil

Enllaç permanentAutor: Teresa Saborit Data: dg. 30 set. 2012, 1:16 pm

Publicat originalment el 18 de maig del 2012


La revista «La veu dels jubilats» que edita l'Ajuntament de Tortosa, fa uns mesos va convocar un concurs literari. El tema era contar una anècdota o vivència ocorreguda a la comarca del Baix Ebre. Hi havia tres premis.

El jurat va designar guanyador al Cridaner habitual de VullEscriure.Cat, «El Xaruga», el qual va presentar el treball El molí d'arròs del Margenat. El lliurament dels premis va ser el passat dia 28 d'abril a la sala d'actes de l'Ajuntament.

Moltes felicitats pel premi, Xaruga, i moltes gràcies per compartir la notícia amb nosaltres! Al final d'aquest article trobareu la transcripció del relat guanyador. Recordeu-ho: si teniu una notícia i la voleu compartir, envieu-nos-la com ha fet el Xaruga i la publicarem al Bloc de VullEscriure.Cat!






El molí d'arròs del Margenat

Avui em mirava una vella fotografia de l’ntic molí d’rròs de Margenat. Està presa abans d’nderrocar les muralles, des de l’ntiga Mitjalluna (avui plaça d’lfons XII). Em primer terme es veu una part de les muralles que encerclaven Tortosa. Fora de les muralles, el molí d’rròs i l’spai de la futura estació ferroviària. Vol dir això que la construcció del molí va ser anterior a l’rribada del tren, la qual cosa es va produir l’ny 1867. He mirat per Internet i no he trobat cap dada d’nterès. I em dol que una fàbrica amb tanta història acumulada i tant significativa per a Tortosa i la nostra comarca del Baix Ebre, hagi quedat oblidada.

Jo, m’i vaig passar vint anys treballant-hi i els recordo com els millors de la meua vida laboral. La vida ha canviat mol, es clar. Abans, quan una persona es posava a treballar en una empresa, si es portava bé i volia, s’i estava tota la vida, o gairebé.

El molí era accionat per una màquina de tren, de vapor, encastada al sol de la planta baixa. Al soterrani hi havia les calderes. El combustible era la mateixa clofolla, o pallús, de l’rròs, i les cendres, un subproducte que s’tilitzava per a la construcció. El procés era el següent: S’bocava l’rròs en clofolla en el guarí. D’llí era transportat mitjançant un sistema de politges fins a un enginy que li treia la clofolla. El pallús, se l’nduia per una tovera l’ire d’n ventilador fins a la “pallussera”. I des de la pallussera feia cap a la fogaina per tal de cremar-se, fer bullir l’igua de les calderes i produir vapor.

El gra, desproveït del pallús, passava per quatre pedres còniques, les quals, fregaven l’rròs per tal de blanquejar-lo. D’quest procés en sortien dos subproductes: les farinasses i el morret, els quals eren destinats a alimentació animal. L’rròs blanquejat passava per quatre garbells que s’nomenaven quàdruple, el qual tenia la missió de classificar el gra per grossària. També separava l’rròs que no havia arribat a madurar i que se’ deia “verd”. Aquest era apte per a les aus. Un cop separats els verds, en sortien les diferents qualitats de l’rròs, tal i com les coneixem de sempre, i s’nvasaven per a la venda.

El molí va tancar l’any 1985. Jo, feia sis anys que ja no hi treballava. Amb ell, s’hi podrien associar: els arrossars del Delta, el vapor Annita, els vells llaüts, el carrilet, els carros i matxos, la "colla de l’estació", i tot un garbuix d’estris i eines dignes de figurar, tot plegat, en un parc temàtic. Personalment, hi associo el record nostàlgic de persones estimades i, com el vell molí, malauradament, desaparegudes.
Teresa Saborit l’ha editat per darrera vegada el dia: dg. 30 set. 2012, 1:17 pm, en total s’ha editat 2 vegades.

0 Commentaris Vist 2124 vegades

Els diumenges teniu una cita amb «El Cafè dels Escriptors»

Enllaç permanentAutor: Teresa Saborit Data: dg. 30 set. 2012, 1:13 pm

Publicat originalment el 13 de maig del 2012


Hem superat tots els rècords de participació de la Crida: moltes gràcies lluís, Oriol, xaruga, noia de la línia vermella, gypsy, FesLleCat, Quico, moniquelli, Laura i Laia per haver-ho fet possible!

Estem tan contents que hem decidit trencar-nos les banyes durant tota la nit per poder-vos donar alguna cosa a canvi que estigués a l'altura del vostre regal.

Després d'hores de programació a contrarellotge, tenim el goig de presentar-vos una nova secció de la web: El Cafè dels Escriptors.

Cada diumenge a la tarda, a partir de les 8 del vespre, us esperem al nou cafè de VullEscriure.Cat per parlar de les nostres coses. Què t'ha semblat l'última Crida? Què n'opines dels guanyadors de la Quinzena? Tens un vers entravessat a la gola que et porta pel camí de l'amargura? Has sentit els rumors que expliquen que la musa s'amaga en una cova recòndit de la Val d'Aran? Els personatges se't rebel·len i necessites desfogar-te amb algú que t'entengui?

La inauguració oficial serà aquesta mateixa tarda: us hi esperem!
Teresa Saborit l’ha editat per darrera vegada el dia: dg. 30 set. 2012, 1:14 pm, en total s’ha editat 1 vegada.

1 comentari Vist 2383 vegades

aPARAULA'm - VullEscriure.Cat també va apadrinar una paraula: «I

Enllaç permanentAutor: Teresa Saborit Data: dg. 30 set. 2012, 1:09 pm

Publicat originalment el 12 de maig del 2012


El passat 9 de maig del 2012, en Víctor Pàmies i en Xavier Caballé van proposar que els internautes apadrinéssim una paraula per tal de participar en la cloenda de l'Any de la Paraula Viva, un seguit d'actes que han servit per commemorar el centenari de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

VullEscriure.Cat va apadrinar una paraula a través de Facebook.

Hi vam donar moltes voltes abans de decidir-nos (la gent que ens coneix ja sap que som capaços de marejar qualsevol que ens miri, jeje), i després de donar-hi moltes i moltes voltes, després de descartar «vull escriure» per excés de mots i «esperança» per excés de verd, ens vam decidir per:


IL·LUSIÓ


Perquè no es pot viure d’il·lusions, però sense il·lusions no es pot viure.

Potser no guanyarem mai el Premi Nobel (tot i que ja tenim habitació reservada en un hotel d’Oslo pel 10 de desembre del 3015), potser no escriurem mai una obra mestra que perviurà en els llibres d’història de la literatura, però continuarem insistint; continuarem escrivint.

PD. Qui sap? Potser quan arribem a la seixantena, si no hem deixat d’escriure, serem capaços de donar-nos a conèixer amb una quixotada com la de Cervantes ;)
Teresa Saborit l’ha editat per darrera vegada el dia: dg. 30 set. 2012, 1:09 pm, en total s’ha editat 1 vegada.

0 Commentaris Vist 2068 vegades

Qui està connectat

Usuaris registrats: No hi ha cap usuari registrat

cron