USER_AVATAR
Teresa Saborit
Fundadora
 
Entrades: 788
Membre des de: dl. 21 gen. 2008, 11:21 am
Bloc: Veure bloc (240)
Arxius
- novembre 2017
Falta un mes i mig per Nadal!
   dj. 16 nov. 2017, 2:32 pm
Aquesta setmana… Toquem fusta!
   dj. 09 nov. 2017, 1:59 pm
Espectacular inici de temporada: 28 escriptors!
   dj. 02 nov. 2017, 12:38 pm

+ octubre 2017
+ juliol 2017
+ juny 2017
+ maig 2017
+ abril 2017
+ març 2017
+ febrer 2017
+ gener 2017
+ desembre 2016
+ novembre 2016
+ octubre 2016
+ juny 2016
+ abril 2016
+ març 2016
+ febrer 2016
+ gener 2016
+ desembre 2015
+ novembre 2015
+ octubre 2015
+ juliol 2015
+ juny 2015
+ maig 2015
+ abril 2015
+ març 2015
+ febrer 2015
+ gener 2015
+ desembre 2014
+ novembre 2014
+ octubre 2014
+ setembre 2014
+ agost 2014
+ juliol 2014
+ juny 2014
+ maig 2014
+ abril 2014
+ març 2014
+ febrer 2014
+ gener 2014
+ desembre 2013
+ novembre 2013
+ octubre 2013
+ setembre 2013
+ juliol 2013
+ juny 2013
+ maig 2013
+ abril 2013
+ març 2013
+ febrer 2013
+ gener 2013
+ desembre 2012
+ novembre 2012
+ octubre 2012
+ setembre 2012
Cercar blocs

«Sortim de la crisi» (Tere SM)

Enllaç permanentAutor: Teresa Saborit Data: dg. 30 set. 2012, 12:21 pm

Publicat originalment el 5 d'abril del 2012


Ens diuen que és impossible. Jo m'ho crec, tu t'ho creus, ell s'ho creu, nosaltres ens ho creiem, vosaltres us ho creieu, elles s'ho creuen... I és impossible.

La borsa, que tants titulars ocupa últimament, coneix a la perfecció el poder de les expectatives. Si un tauró (aquest és el nom que reben els experts en l'argot borsari) vaticina que estem caient i que caurem més, al cap de pocs minuts les accions cauran en picat mogudes per l'aleteig esfereït de les papallones de torn (altrament conegudes amb el nom de petits inversors o de pobres des...). Una representació del món a petita escala.

La crisi és immensa. La crisi fa por. Atur, retallades, contenidors cremats. La crisi fa por perquè, des d'un raconet de la nostra memòria col·lectiva, una veueta ens recorda que la Crisi del 29 va acabar amb la Segona Gerra Mundial... I que aquesta és pitjor. Però per molt que digui la borsa, per molt que insisteixin els «experts», les seves expectatives apocalíptiques no són reals. Mentre els mitjans insisteixen en veure-ho tot de color negre, perquè les males notícies venen més que les bones, les persones anònimes continuen lluitant per fer realitat els seus somnis.

Nosaltres hem creat una web per animar la gent a escriure (www.vullescriure.cat), a l'Hospital Sant Joan de Déu un grup de nois ha escrit una llibre per construir un Espai Jove (www.facebook.com/250quilometres), Barcelona acapara «Òscars» com un dels millors ports de creuer del món, investigadors de la UAB i del CSIC han dissenyat al laboratori una molècula que en un futur podrà impedir que el càncer s'estengui pel cos, un dissenyador israelià ha iniciat una campanya al Facebook (www.youtube.com/watch?v=I6sPCSJu31U) amb el ferm desig d'impedir una guerra («Iranians, we will never bomb your country, we love you»: «Iranians, no us bombardejarem mai, us estimem») i els internautes iranians li han enviat una resposta entusiasta («We love you Israeli people, the Iranian people do not want any war with any country»: «Us estimem israelians, els iranians no volem cap guerra amb cap país»).

Sant Jordi va convertir el drac ferotge en una rosa. Serem menys que una llegenda? Sortim de la crisi, ara. Jo dic que és possible. I si tu t'ho creus i ell s'ho creu i nosaltres ens ho creiem i vosaltres us ho creieu i elles s'ho creuen... Tot és possible.


[Article publicat per Tere SM al setmanari «Osona Comarca» (05/04/2012)]

0 Commentaris Vist 1917 vegades

Qui està connectat

Usuaris registrats: La Quesis

cron