USER_AVATAR
Teresa Saborit
Fundadora
 
Entrades: 788
Membre des de: dl. 21 gen. 2008, 11:21 am
Bloc: Veure bloc (240)
Arxius
- novembre 2017
Falta un mes i mig per Nadal!
   dj. 16 nov. 2017, 2:32 pm
Aquesta setmana… Toquem fusta!
   dj. 09 nov. 2017, 1:59 pm
Espectacular inici de temporada: 28 escriptors!
   dj. 02 nov. 2017, 12:38 pm

+ octubre 2017
+ juliol 2017
+ juny 2017
+ maig 2017
+ abril 2017
+ març 2017
+ febrer 2017
+ gener 2017
+ desembre 2016
+ novembre 2016
+ octubre 2016
+ juny 2016
+ abril 2016
+ març 2016
+ febrer 2016
+ gener 2016
+ desembre 2015
+ novembre 2015
+ octubre 2015
+ juliol 2015
+ juny 2015
+ maig 2015
+ abril 2015
+ març 2015
+ febrer 2015
+ gener 2015
+ desembre 2014
+ novembre 2014
+ octubre 2014
+ setembre 2014
+ agost 2014
+ juliol 2014
+ juny 2014
+ maig 2014
+ abril 2014
+ març 2014
+ febrer 2014
+ gener 2014
+ desembre 2013
+ novembre 2013
+ octubre 2013
+ setembre 2013
+ juliol 2013
+ juny 2013
+ maig 2013
+ abril 2013
+ març 2013
+ febrer 2013
+ gener 2013
+ desembre 2012
+ novembre 2012
+ octubre 2012
+ setembre 2012
Cercar blocs

«Només necessites paper i llapis» (Tere SM)

Enllaç permanentAutor: Teresa Saborit Data: dg. 10 març 2013, 6:52 pm


Per escriure una novel·la només necessites paper i llapis. I una cuina. Recepta per una bona història: un bo molt bo i un dolent molt dolent (i si pot ser un bo que estigui molt bo, l'èxit està assegurat).

El problema és quan t'adones que amb aquests dos ingredients no n'hi ha prou i la casa se't comença a omplir de gent: el sogre, la sogra, l'amic, l'amiga, el veí, la veïna, el mestre, la mestra,... Amb això de voler ser políticament correcte, el que abans arreglaves amb una trentena ara se't dispara fins a mínim un centenar.

Però no n'hi ha prou, encara no. Els teus personatges no poden ser mers titelles moguts pel vent. Necessiten conviccions, objectius i desitjos, necessiten un passat. «Quan tenia cinc anys, va caure en un pou i...», «En arribar a l'adolescència, la perruquera li va fer un pentinat que...», «Mai no va oblidar el dia que va perdre les claus de...». Aviat les biografies de protagonistes i parenteles t'ocupen tot el menjador i part de la cuina.

I a on passa la història? Aquí o allà? En el present, en el futur o en el passat? Si la musa t'inspira una història de dones d'aigua durant la revolució industrial de la Cerdanya, ni tota la filmografia de Hollywood serà capaç de salvar-te. Benvingut a l'àrdua tasca de la documentació, altrament conegut amb el nom de piles i piles d'arxiu que t'ompliran la terrassa, l'habitació i fins i tot els malsons.

Per escriure una novel·la només necessites paper i llapis... I una casa molt gran.

[Article publicat per Tere SM al setmanari «Osona Comarca» (07/03/2013)]

0 Commentaris Vist 1855 vegades

Qui està connectat

Usuaris registrats: Glòria