USER_AVATAR
Teresa Saborit
Fundadora
 
Entrades: 788
Membre des de: dl. 21 gen. 2008, 11:21 am
Bloc: Veure bloc (240)
Arxius
- novembre 2017
Falta un mes i mig per Nadal!
   dj. 16 nov. 2017, 2:32 pm
Aquesta setmana… Toquem fusta!
   dj. 09 nov. 2017, 1:59 pm
Espectacular inici de temporada: 28 escriptors!
   dj. 02 nov. 2017, 12:38 pm

+ octubre 2017
+ juliol 2017
+ juny 2017
+ maig 2017
+ abril 2017
+ març 2017
+ febrer 2017
+ gener 2017
+ desembre 2016
+ novembre 2016
+ octubre 2016
+ juny 2016
+ abril 2016
+ març 2016
+ febrer 2016
+ gener 2016
+ desembre 2015
+ novembre 2015
+ octubre 2015
+ juliol 2015
+ juny 2015
+ maig 2015
+ abril 2015
+ març 2015
+ febrer 2015
+ gener 2015
+ desembre 2014
+ novembre 2014
+ octubre 2014
+ setembre 2014
+ agost 2014
+ juliol 2014
+ juny 2014
+ maig 2014
+ abril 2014
+ març 2014
+ febrer 2014
+ gener 2014
+ desembre 2013
+ novembre 2013
+ octubre 2013
+ setembre 2013
+ juliol 2013
+ juny 2013
+ maig 2013
+ abril 2013
+ març 2013
+ febrer 2013
+ gener 2013
+ desembre 2012
+ novembre 2012
+ octubre 2012
+ setembre 2012
Cercar blocs

«Sóc ficció» (Tere SM)

Enllaç permanentAutor: Teresa Saborit Data: dg. 10 feb. 2013, 2:21 pm


El món és una ficció que vaig escriure abans d'ahir. Sí, sí, jo tot solet. No us ho creieu?

Els països. Deixeu que ho paladegi mentre ho pronuncio: «p-a-ï-s-o-s». Inventats, pura ficció. No existeixen! ¿Heu vist mai un pardal que s'estampi contra un mur de vidre en travessar la frontera dels Pirineus? No. Per què no? Perquè les fronteres no existeixen!

Les llengües. Sons. Cadenes de sons que creieu que representen quelcom perquè qualcú us va fer creure, en algun moment, que si pronunciàveu «mama» o «mamá» o «mummy», o qualsevol altra arbitrarietat per l'estil, algú vindria corrents a donar-vos de mamar. Perquè us ho vau creure!

Els diners. Aquest és el meu preferit! Heu vist mai un arbre de bitllets? Una font de monedes? Més encara, una pluja de targetes de crèdit? No. Per què no? Perquè són pura creació!

Els títols. Primer van ser els títols nobiliaris: Rei del Matarranya, Comte de Maó, Duc de Gurb. Després la llista va créixer fins a límits insospitats! Molt-honorable-il·lustríssim-excel·lentíssim-senyor-president, director-a-seques, empleat-a-qui-li-toquen-tots-els-pollastres-però-mai-no-li-toca-la-grossa, dona-de-fer-feines,... És divertídissim jugar a reescriure-us les etiquetes, hauríeu de veure com us canvia la cara!

La realitat és tossuda. De vegades se les enginya per posar-me pals a les rodes en un intent desesperat per recuperar el terreny perdut: un atac de fam enmig d'una carretera perduda de muntanya a on et veus incapaç de menjar-te la cartera, una discussió amb el teu fill petit que amenaça de marxar de casa i que de sobte descobreixes que ja té setze anys,... Però res, minúcies. La realitat no pot fer res sense vosaltres. I vosaltres us ho creieu tot, sense preguntes.

Moltes gràcies per ser uns lectors tan fidels.

Sempre amb vosaltres,



L'home del sac

[Article publicat per Tere SM al setmanari «Osona Comarca» (07/02/2013)]
Teresa Saborit l’ha editat per darrera vegada el dia: dg. 10 feb. 2013, 2:23 pm, en total s’ha editat 1 vegada.

0 Commentaris Vist 1773 vegades

Qui està connectat

Usuaris registrats: Glòria