USER_AVATAR
Teresa Saborit
Fundadora
 
Entrades: 788
Membre des de: dl. 21 gen. 2008, 11:21 am
Bloc: Veure bloc (244)
Arxius
- desembre 2017
+ novembre 2017
+ octubre 2017
+ juliol 2017
+ juny 2017
+ maig 2017
+ abril 2017
+ març 2017
+ febrer 2017
+ gener 2017
+ desembre 2016
+ novembre 2016
+ octubre 2016
+ juny 2016
+ abril 2016
+ març 2016
+ febrer 2016
+ gener 2016
+ desembre 2015
+ novembre 2015
+ octubre 2015
+ juliol 2015
+ juny 2015
+ maig 2015
+ abril 2015
+ març 2015
+ febrer 2015
+ gener 2015
+ desembre 2014
+ novembre 2014
+ octubre 2014
+ setembre 2014
+ agost 2014
+ juliol 2014
+ juny 2014
+ maig 2014
+ abril 2014
+ març 2014
+ febrer 2014
+ gener 2014
+ desembre 2013
+ novembre 2013
+ octubre 2013
+ setembre 2013
+ juliol 2013
+ juny 2013
+ maig 2013
+ abril 2013
+ març 2013
+ febrer 2013
+ gener 2013
+ desembre 2012
+ novembre 2012
+ octubre 2012
+ setembre 2012
Cercar blocs

«Heu sentit a parlar dels escriptors "però"?» (Tere SM)

Enllaç permanentAutor: Teresa Saborit Data: dg. 30 set. 2012, 2:03 pm

Publicat originalment el 9 de juny del 2012


Pels escriptors «però» sempre hi ha alguna cosa més important, o més urgent, que escriure.

Per alguns és la feina que paga les factures i hi destinen hores i energies més enllà del contractualment establert (els temps que corren, ja se sap). Per altres són els fills, l'esposa o el marit, els pares, el gos que s'ha de treure a passejar o el gat que ha esparracat les cortines. Per uns és la hipoteca, omnipresent, que consumeix fins a l'últim pensament del seu temps lliure. Per d'altres és el jardí que reclama que algú li talli la gespa o el gimnàs per mantenir-se en forma (com si això fos incompatible amb qualsevol altra activitat), la roba que s'ha de portar a la tintoreria o la llista amb tot el què cal anar a comprar al supermercat de la cantonada (com a mínim un cop a la setmana, o dos si la butxaca ho permet, o tres si alguna cosa indispensable ha tingut la gosadia d'escapar-se de la llista de la nevera). Per la majoria, la falta d'inspiració acaba sent la culpable de tots els seus desficis (un eufemisme literari per referir-se a la manca de ganes, digue-li mandra).

Com pot ser que pels escriptors «però» sempre hi hagi alguna cosa més important, o més urgent, que ser feliç? Només necessiten un paper i un llapis, només es necessiten a ells mateixos... Per què no escriuen? Potser perquè prefereixen creure que el món no necessita les seves històries, que el planeta continuaria girant encara que Shakespeare o Cervantes no haguessin existit. Potser perquè, en el fons, només són persones.

Heu sentit a parlar de les persones «però»?


[Article publicat per Tere SM al setmanari «Osona Comarca» (07/06/2012)]
Teresa Saborit l’ha editat per darrera vegada el dia: dg. 30 set. 2012, 2:03 pm, en total s’ha editat 1 vegada.

0 Commentaris Vist 1769 vegades

Qui està connectat

Usuaris registrats: Txisky