USER_AVATAR
Teresa Saborit
Fundadora
 
Entrades: 788
Membre des de: dl. 21 gen. 2008, 11:21 am
Bloc: Veure bloc (244)
Arxius
- desembre 2017
+ novembre 2017
+ octubre 2017
+ juliol 2017
+ juny 2017
+ maig 2017
+ abril 2017
+ març 2017
+ febrer 2017
+ gener 2017
+ desembre 2016
+ novembre 2016
+ octubre 2016
+ juny 2016
+ abril 2016
+ març 2016
+ febrer 2016
+ gener 2016
+ desembre 2015
+ novembre 2015
+ octubre 2015
+ juliol 2015
+ juny 2015
+ maig 2015
+ abril 2015
+ març 2015
+ febrer 2015
+ gener 2015
+ desembre 2014
+ novembre 2014
+ octubre 2014
+ setembre 2014
+ agost 2014
+ juliol 2014
+ juny 2014
+ maig 2014
+ abril 2014
+ març 2014
+ febrer 2014
+ gener 2014
+ desembre 2013
+ novembre 2013
+ octubre 2013
+ setembre 2013
+ juliol 2013
+ juny 2013
+ maig 2013
+ abril 2013
+ març 2013
+ febrer 2013
+ gener 2013
+ desembre 2012
+ novembre 2012
+ octubre 2012
+ setembre 2012
Cercar blocs

El Xaruga ha guanyat el concurs de la revista «La veu dels jubil

Enllaç permanentAutor: Teresa Saborit Data: dg. 30 set. 2012, 1:16 pm

Publicat originalment el 18 de maig del 2012


La revista «La veu dels jubilats» que edita l'Ajuntament de Tortosa, fa uns mesos va convocar un concurs literari. El tema era contar una anècdota o vivència ocorreguda a la comarca del Baix Ebre. Hi havia tres premis.

El jurat va designar guanyador al Cridaner habitual de VullEscriure.Cat, «El Xaruga», el qual va presentar el treball El molí d'arròs del Margenat. El lliurament dels premis va ser el passat dia 28 d'abril a la sala d'actes de l'Ajuntament.

Moltes felicitats pel premi, Xaruga, i moltes gràcies per compartir la notícia amb nosaltres! Al final d'aquest article trobareu la transcripció del relat guanyador. Recordeu-ho: si teniu una notícia i la voleu compartir, envieu-nos-la com ha fet el Xaruga i la publicarem al Bloc de VullEscriure.Cat!






El molí d'arròs del Margenat

Avui em mirava una vella fotografia de l’ntic molí d’rròs de Margenat. Està presa abans d’nderrocar les muralles, des de l’ntiga Mitjalluna (avui plaça d’lfons XII). Em primer terme es veu una part de les muralles que encerclaven Tortosa. Fora de les muralles, el molí d’rròs i l’spai de la futura estació ferroviària. Vol dir això que la construcció del molí va ser anterior a l’rribada del tren, la qual cosa es va produir l’ny 1867. He mirat per Internet i no he trobat cap dada d’nterès. I em dol que una fàbrica amb tanta història acumulada i tant significativa per a Tortosa i la nostra comarca del Baix Ebre, hagi quedat oblidada.

Jo, m’i vaig passar vint anys treballant-hi i els recordo com els millors de la meua vida laboral. La vida ha canviat mol, es clar. Abans, quan una persona es posava a treballar en una empresa, si es portava bé i volia, s’i estava tota la vida, o gairebé.

El molí era accionat per una màquina de tren, de vapor, encastada al sol de la planta baixa. Al soterrani hi havia les calderes. El combustible era la mateixa clofolla, o pallús, de l’rròs, i les cendres, un subproducte que s’tilitzava per a la construcció. El procés era el següent: S’bocava l’rròs en clofolla en el guarí. D’llí era transportat mitjançant un sistema de politges fins a un enginy que li treia la clofolla. El pallús, se l’nduia per una tovera l’ire d’n ventilador fins a la “pallussera”. I des de la pallussera feia cap a la fogaina per tal de cremar-se, fer bullir l’igua de les calderes i produir vapor.

El gra, desproveït del pallús, passava per quatre pedres còniques, les quals, fregaven l’rròs per tal de blanquejar-lo. D’quest procés en sortien dos subproductes: les farinasses i el morret, els quals eren destinats a alimentació animal. L’rròs blanquejat passava per quatre garbells que s’nomenaven quàdruple, el qual tenia la missió de classificar el gra per grossària. També separava l’rròs que no havia arribat a madurar i que se’ deia “verd”. Aquest era apte per a les aus. Un cop separats els verds, en sortien les diferents qualitats de l’rròs, tal i com les coneixem de sempre, i s’nvasaven per a la venda.

El molí va tancar l’any 1985. Jo, feia sis anys que ja no hi treballava. Amb ell, s’hi podrien associar: els arrossars del Delta, el vapor Annita, els vells llaüts, el carrilet, els carros i matxos, la "colla de l’estació", i tot un garbuix d’estris i eines dignes de figurar, tot plegat, en un parc temàtic. Personalment, hi associo el record nostàlgic de persones estimades i, com el vell molí, malauradament, desaparegudes.
Teresa Saborit l’ha editat per darrera vegada el dia: dg. 30 set. 2012, 1:17 pm, en total s’ha editat 2 vegades.

0 Commentaris Vist 1881 vegades

Qui està connectat

Usuaris registrats: No hi ha cap usuari registrat