USER_AVATAR
Teresa Saborit
Fundadora
 
Entrades: 788
Membre des de: dl. 21 gen. 2008, 11:21 am
Bloc: Veure bloc (244)
Arxius
- desembre 2017
+ novembre 2017
+ octubre 2017
+ juliol 2017
+ juny 2017
+ maig 2017
+ abril 2017
+ març 2017
+ febrer 2017
+ gener 2017
+ desembre 2016
+ novembre 2016
+ octubre 2016
+ juny 2016
+ abril 2016
+ març 2016
+ febrer 2016
+ gener 2016
+ desembre 2015
+ novembre 2015
+ octubre 2015
+ juliol 2015
+ juny 2015
+ maig 2015
+ abril 2015
+ març 2015
+ febrer 2015
+ gener 2015
+ desembre 2014
+ novembre 2014
+ octubre 2014
+ setembre 2014
+ agost 2014
+ juliol 2014
+ juny 2014
+ maig 2014
+ abril 2014
+ març 2014
+ febrer 2014
+ gener 2014
+ desembre 2013
+ novembre 2013
+ octubre 2013
+ setembre 2013
+ juliol 2013
+ juny 2013
+ maig 2013
+ abril 2013
+ març 2013
+ febrer 2013
+ gener 2013
+ desembre 2012
+ novembre 2012
+ octubre 2012
+ setembre 2012
Cercar blocs

Carta oberta

Enllaç permanentAutor: Teresa Saborit Data: dg. 16 nov. 2014, 5:50 pm

Aquesta és una carta oberta a tots els escriptors de VullEscriure: us demano disculpes per no haver sabut reaccionar a temps i haver permès que alguns de vosaltres us sentíssiu incòmodes amb l’evolució dels esdeveniments durant les últimes setmanes.

Amb alguns de vosaltres he parlat en privat, però crec que és bo fer públic aquest missatge. És una carta una mica llarga, però crec que necessària.

Per una banda, a partir d'ara procuraré ser més clara i contundent quan es produeixin situacions que puguin afectar l'estabilitat del grup. No hi ha ningú que s'hagi apuntat a VullEscriure per passar una mala estona o perquè el facin sentir malament. Som un grup d'escriptura amb ganes d'aprendre a escriure, amb ganes de jugar amb les lletres. Necessitaré la col·laboració de tots vosaltres per aconseguir-ho, espero poder comptar amb la vostra ajuda.

Per altra banda, estic avaluant la possibilitat de fer un canvi en el disseny del torneig després de la semifinal de tardor.

Des del meu punt de vista, hi ha dos aspectes claus en el moment d'opinar sobre el text d’un company. El primer, que com a lectors podeu dir qualsevol cosa sobre el text presentat, sempre i quan es digui amb respecte. Una crítica constructiva no és sinònim de crítica positiva, la clau està en com es diu el que es vol dir. Els comentaris que s’envien a la web tenen com a únic objectiu ajudar l’autor del text a millorar com a escriptor. El segon, que en el moment d'enviar una opinió intenteu posar-vos en la pell de l'autor. Posar-se en la pell de l'autor implica entendre, per una banda, que tothom qui participa i envia textos a la pàgina ho fa dipositant-hi una quantitat enorme d'il·lusions, que l'opinió d'un lector és sempre un punt de vista subjectiu i que ningú no té la veritat absoluta i, per l'altra, que no tothom ho fa amb el mateix grau d'exigència.

Haig de reconèixer que aquest últim punt era un aspecte del que no era del tot conscient. Fins ara, moltes vegades havia d’insistir perquè marquéssiu punts de millora en opinar sobre els textos. Aquest any ha entrat en joc un grup d’autors amb un grau d'exigència més elevat i els dos grups heu col·lisionat. Aquesta situació ha provocat que tots dos grups us sentíssiu incòmodes amb la situació. Els primers perquè us sentíeu massa pressionats, els segons perquè sentíeu que us estaven culpant d'alguna mena de crim quan vosaltres us limitàveu a «fer-ho bé». No hi ha ni bé ni malament, hi ha dues maneres de fer les coses. No és culpa de ningú. En tot cas, la responsable sóc jo per no haver-ho sabut veure abans i per no haver-ho sabut gestionar millor.

I aquí és a on enllaço amb el canvi de disseny que us anunciava. Aquest canvi serviria per distingir els autors segons el seu grau d'exigència, per tal que els dos grups us sentíssiu còmodes. Encara no el tinc definit del tot, i té unes implicacions tècniques no sé si seré capaç d'implantar, però faré tot el que estigui en la meva mà per aconseguir-ho. Qualsevol idea que pugueu aportar com a part implicada serà més que benvinguda. Podeu enviar els vostres comentaris per correu electrònic, Twitter, al grup de Facebook o com a comentari al blog (feu clic a l’enllaç de «comentaris» que trobareu al final d’aquest missatge, a la dreta).

Per acabar, una reflexió. Sempre he pensat que l'únic secret per aprendre a escriure és escriure, escriure, escriure i escriure. Els llibres i els professors et poden guiar en certs aspectes, però la quantitat d'hores que dediquis davant del teclat serà clau en la teva progressió (igual que el pianista davant del piano, el nedador a la piscina o el forner a l'obrador). La web no és més que un «cafè» a on ens trobem per compartir textos, llegir-los i comentar-los entre nosaltres. Jo us poso les taules i vosaltres els teclats. VullEscriure sols és una successió d'«excuses» per escriure, ni més ni menys. És una zona d'entrenament, un espai d'aprenentatge. No importa fer-ho millor o pitjor, el que importa és fer-ho perquè, com deia, a escriure se n'aprèn escrivint.

Hi ha multitud de premis literaris a on l'important és guanyar. A VullEscriure l'important és participar.

Moltes gràcies a tots per participar a la web amb les vostres lletres. Treballaré de valent per ser digna de la confiança que heu dipositat en VullEscriure.

Ens llegim,




Tere SM
Fundadora i editora de VullEscriure.cat

0 Commentaris Vist 1225 vegades

Qui està connectat

Usuaris registrats: No hi ha cap usuari registrat